Cat / Esp / Eng
Esteu aquí: Inici Magazine El “Toque Grangel”: Grans dissenys, grans designis

El “Toque Grangel”: Grans dissenys, grans designis

Nascut a Barcelona el 1963, Carles Grangel va debutar professionalment a principis dels vuitanta quan tot just comptava amb 17 anys. Totalment autodidacta, molt aviat va destacar pel seu talent precoç per al dibuix, realitzant còmics per a Editorial Bruguera i clients d'altres països europeus com Alemanya, Holanda, Suècia o Dinamarca, incloent nombroses historietes amb personatges de Disney.

 

germansgrangel2.jpg

 

Nascut a Barcelona el 1963, Carles Grangel va debutar professionalment a principis dels vuitanta quan tot just comptava amb 17 anys. Totalment autodidacta, molt aviat va destacar pel seu talent precoç per al dibuix, realitzant còmics per a Editorial Bruguera i clients d'altres països europeus com Alemanya, Holanda, Suècia o Dinamarca, incloent nombroses historietes amb personatges de Disney.

El seu primer contacte amb el dibuix animat va tenir lloc el 1989, en realitzar un curs d'animació a l'escola d'arts visuals barcelonina Createcnia, avui desapareguda, on va comptar com a professor amb Julio Taltavull[1]. Dos anys després se’n va a Londres, on obté el seu recolzament definitiu a l'ingressar a la plantilla de Amblimation, l'estudi que havia estat fundat per Steven Spielberg a la capital britànica per realitzar les seves produccions animades.

Allà, Grangel tindrà ocasió d'iniciar la seva brillant trajectòria com a character designer, participant en els llargmetratges Rex, un dinosaure a Nova York (We're back!, 1993) i Balto (1995); tot i que les dues cintes només obtenen un èxit relatiu, aconseguiran consolidar al nostre jove artista com una de les més apreciables revelacions dins de la no sempre fàcil disciplina del disseny de personatges per a produccions d'animació.

El 1995, després de completar Balto, Amblimation va tancar les seves portes. Grangel, per la seva banda, prosseguiria la seva carrera treballant per a altres clients, com Colossal Pictures, una productora amb seu a San Francisco, en la qual, entre d'altres projectes, participaria en un projecte de llargmetratge sobre el Quixot que no arribarà a veure la llum , o Munich Animation, per a la qual va crear els personatges del seu llargmetratge The Fearless Four (1997), basat en el conte dels germans Grimm Els músics de Bremen, prèviament portat a l'animació per l'espanyol Cruz Delgado.

Però molt aviat Spielberg tornaria a reclamar els seus talents a l'inaugurar la seva nova productora Dreamworks, la qual va acollir una part de l'equip artístic de Amblimation. Grangel va aportar els seus dissenys per als quatre llargmetratges d'animació tradicional realitzats per Dreamworks: El Príncep d'Egipte (The Prince of Egypt, 1998), La ruta cap a El Dorado (The Road to El Dorado, 2000), Spirit: El cavall indomable (Spirit : Stallion of the Cimarron, 2002) i Simbad: La Llegenda dels Set Mars (Sinbad: Legend of the Seven Seas, 2003). Per la seva labor en Spirit, Grangel va rebre el 2003 el premi Annie al millor disseny de personatges per a una producció animada.

Malgrat l'ambiciós nivell de totes aquestes produccions, el no suficient impacte obtingut en taquilla per les mateixes, unit al continu declivi de les pel·lícules realitzades en animació 2D (és a dir, el dibuix animat "de tota la vida") enfront de la paral·lela expansió de les tècniques per ordinador 3D, moure a Dreamworks a produir tots els seus llargmetratges animats amb aquesta tècnica. D'aquesta manera, Grangel va prestar novament el seu talent com a dissenyador a cintes d'èxit com Hormigaz (Antz, 1999), El espantatiburones (Shark Tale, 2004), Madagascar (2005), Bee Movie (2007), Kung Fu Panda (2008) o Com ensinistrar al teu drac (How to Train Your Dragon, 2010), contribuint a realçar el caire gràfic de cadascuna d'aquestes produccions -algunes de les quals han inspirat diverses seqüeles al seu torn- la qual cosa ha contribuït notòriament a la favorable acollida de les mateixes.

Paral·lelament a la seva perllongada col·laboració amb Dreamworks, Grangel va aconseguir un dels seus més memorables èxits a encarregar-se dels dissenys de La núvia cadàver (The Corpse Bride, 2005), l'aclamat llargmetratge de Tim Burton realitzat en tècnica stop-motion. Va ser gràcies a un curtmetratge fet en aquesta mateixa tècnica, The Periwig Maker (1999), dirigit per l'alemany Steven Schäffler, nominat a l'Oscar al millor curt d'animació, en què Grangel va intervenir igualment, que Burton va descobrir el talent de l'artista català i el va convidar a participar en el seu projecte, el qual immediatament es va guanyar l'etiqueta de pel·lícula "de culte" tant per part de la crítica com del públic.

En temps recents, altres productores d'animació s'han beneficiat del "toc Grangel", tal com la britànica Aardman Animations, líder indiscutible de l'animació amb plastilina, pe seu llargmetratge Pirates! (The Pirates! Band of Misfits, 2012), o Sony Pictures, per a Hotel Transylvania (2012), dirigit per l'aclamat Genndy Tartakovsky. Una de les seves últimes col·laboracions ha estat per a la producció francesa d'ambient prehistòric Pourquoi j'ai pas mangé mon père, l'estrena a França haurà tingut lloc a l'abril de 2015.

Però a l'hora d'esmentar el nom de Carles Grangel, no cal oblidar al seu germà i fidel col·laborador Jordi, especialitzat en la creació de maquetes que permetin visualitzar de manera tridimensional el look de cada projecte en què intervenen. És així com el Grangel Studio, des de la seva seu general a Barcelona, ja fa un quart de segle que produieix dissenys per a llargmetratges, espots publicitaris, imatges de marca, merchandising, logotips, etc. per a clients de tot el món.

Quin és el secret del "toc Grangel"? A aquesta pregunta no fàcil de contestar, podríem aportar diverses respostes: la cura pel treball ben fet, els resultats finals del qual són sovint el resultat de nombrosos esbossos previs; la documentació minuciosa abans de posar en marxa cada projecte, estudiant l'ambientació del mateix i els aspectes tant físics com psicològics dels personatges que poblaran aquesta ambientació; i potser “l’ànima mediterrània" que semblen destil·lar moltes de les seves creacions, evocant les seves arrels barcelonines que ens fan recordar que la Ciutat Comtal durant dècades ha estat, i encara és, un viver de grans dibuixants i creatius.

Ara, el Grangel Studio celebra els seus 25 anys amb un triple homenatge: amb una conferència commemorativa, amb una exposició repassant la seva ja llarga carrera, i amb el Premi Trajectòria, que recompensa la seva tasca al servei de la imatge en moviment. Els propers 25 anys que esperen a aquest jove i dinàmic equip estaran sens dubte plens de nous grans dissenys i grans designis ... als que el "toc Grangel" continuarà aportant la seva màgia.

Alfons Moliné



[1] Juliol Taltavull (1924-2011) és un nom veterà, encara que poc recordat, de l'animació catalana. Va treballar durant diversos anys en els Estudis Moro, arribant a dirigir la seva filial a Barcelona. El 1972 va cofundar al costat del nord-americà Robert Balser l'estudi Pegbar Productions, que va estar actiu fins a 1993.


Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
Vimeo
La Paeria - Ajuntament de Lleida

Subscriu-te a la NEWSLETTER ANIMAC!

Contacta

animac@animac.cat
Tel/Fax: +34 973 700 325